Els meus petits perquès – Es burlen de mi

Què és la burla?

Una burla és qualsevol acció o paraula feta amb el propòsit de posar en ridícul una persona. Gairebé sempre les burles van dirigides a algun aspecte de l’altre, que és diferent. Al conte Es burlen de mi, de Stéphanie Redoulès i Anne Rouquette, parlen del color pèl-roig dels cabells de la protagonista. En altres casos poden ser les pigues, l’ús d’ulleres, ser esquerrà o més gras, tenir un accent diferent, etcètera.

Les burles són naturals entre els nens, i des de ben petits: germans, amics i companys es burlen entre ells. Si es tracta d’un fenomen temporal que els més petits poden resoldre sense dificultats, no hi hem de parar esment. Però és important diferenciar les bromes sanes de l’assetjament.

Les bromes sanes…

• passen entre iguals.
• representen una diversió innocent.
• són ben intencionades.
• entre amics provoquen les rialles de tothom.
• en el moment que algú es molesta, s’acaben.

És el mateix la burla que l’assetjament infantil?

No, no totes les burles són assetjament, però en gairebé tots els casos d’assetjament es fan servir les burles. La burla es converteix en assetjament quan…

• hi ha una conducta agressiva intencional.
• la conducta d’intimidació és habitual, persistent i sistemàtica.
• hi ha un desequilibri de forces entre l’assetjador i l’assetjat.
• l’objectiu de l’assetjador és ferir amb crueltat i humiliar.
• l’assetjador riu, però la víctima no.
• hi ha amenaces, intimidació psicològica i/o violència física, verbal o emocional.

Molts comportaments d’assetjament comencen amb un seguit de burles que condueixen el nen que les rep a sentir-se humiliat, insegur o desplaçat, i pot experimentar por, vergonya, frustració i ansietat. Amb el temps, poden afectar la seva autoestima i el seu propi autoconcepte, alhora que pot disminuir la seva capacitat d’establir relacions interpersonals gratificants; i si el problema no s’aborda a temps, tot plegat pot desembocar en una depressió.

Per la seva banda, el menor que assetja assumeix que la violència és una forma vàlida de relacionar-se, i reforça la seva manca d’empatia i autoritarisme. A llarg termini, aquest comportament pot dificultar la seva interacció social, fomentar la seva impulsivitat i les conductes antisocials, reduir la seva tolerància a la frustració, i fins i tot donar lloc a comportaments de risc, problemes de salut mental i delinqüència.

Per això convé que estiguis atent a la relació que manté el teu fill o la teva filla amb les burles que fa o rep.

Quan hem d’intervenir?

Quan les burles es converteixen en assetjament, hi has d’intervenir. La víctima necessita ajuda de la família i dels professors per aprendre a afrontar-les i ser capaç de frenar-les. Per part seva, l’assetjador també necessita ajuda per explorar i comprendre les causes i les conseqüències del seu comportament i posar-hi fi de manera voluntària i conscient.

L’impacte emocional de les burles té diversos graus, però no has de deixar passar l’oportunitat de parlar del tema amb el teu fill davant de les primeres burles que rebi o que faci als altres. És important educar-lo en el respecte, desenvolupar la seva empatia i ensenyar-li a diferenciar el que fa gràcia del que fa mal.

Què pots fer quan el teu fill t’explica que es burlen d’ell?

• Escolta activa

En primer lloc, escoltar-lo amb molta atenció, legitimar el que està sentint, sigui l’emoció que sigui, fer-li saber que comprens el seu malestar i permetre-li que t’expliqui tot el que li està passant. Però l’empatia cap a ell no resol el problema. L’has d’ensenyar a defensar-se i a mantenir-se ferm davant dels «abusadors».

• Reforç positiu

En nens molt tímids o insegurs aquest aprenentatge costarà especialment perquè implica enfrontar-se als altres, però tots sabem que una comunicació assertiva és la base de l’autorespecte, i quan un sap posar límits, mostrar desacords i frenar conductes negatives, demostra una bona autoestima i seguretat, i això moltes vegades no es produeix en els nens que pateixen assetjament.

Per tant, si veus que al teu fill li costa «enfadar-se bé», dir frases contundents per aturar una burla o no té estratègies per gestionar l’ansietat que li generen, el primer que has de fer és reforçar la seva autoestima i animar-lo a mostrar la valentia que té a dins.

• Preparació de respostes: assertivitat, indiferència i humor

Li pots ensenyar a expressar amb claredat que no li agrada gens que li diguin això o que el tractin d’aquesta manera. A dir, amb cara i veu d’enuig, algunes frases com aquestes: «No m’agrada el que dius», «No m’agrada gens el que em fas», «Para de molestar-me!». Això sí, no l’has d’animar mai a exercir la violència per defensar-se.

Una altra possibilitat és ignorar el que diu l’abusador, deixant-lo sense capacitat de reacció en veure que la seva burla no té l’efecte esperat. Per exemple, seguint el tema del conte, si algú diu: «Els teus cabells són horrorosos, semblen la melena d’un drac», es pot respondre: «A mi m’agraden molt i m’encanten els dracs»; preguntar: «Per què no t’agraden els meus cabells?»; respondre sense enfadar-se, donant la raó a l’abusador: «Sí, els meus cabells són pèl-rojos, molt diferents dels teus, però és que tots som diferents. Que avorrit seria si tots fóssim iguals»; també amb un simple «D’acord» o, directament, el silenci… Aquestes reaccions poden frenar les burles.

La ironia i l’humor, sempre que el nen sigui capaç de fer-los servir, també poden ser una bona defensa. De vegades, respondre amb humor, sense sentir-se atacat, fa que qui es burla o assetja perdi el seu poder. Per exemple: «Sí, tinc els cabells pèl-rojos perquè soc una lleona salvatge».

• Acompanyament

El més important és que el teu fill se senti escoltat, estimat i comprès, que senti que no està sol, que pot comptar amb la teva ajuda, i que se senti orgullós de ser com és, únic a l’univers, diferent de qualsevol altra persona. Aquesta seguretat li servirà per afrontar qualsevol situació d’assetjament que pugui aparèixer. I, per descomptat, no facis servir mai les burles a casa, perquè les bromes de vegades no són ben rebudes i poden fer mal al teu fill.

• Explicació

També pot ser interessant comentar-li les raons que poden portar un nen a burlar-se d’un altre. Per exemple, per atraure l’atenció dels altres, o perquè se sent superior i amb més poder quan fa la burla, o per buscar l’aplaudiment i l’acceptació dels companys. En qualsevol cas, ho fa per obtenir un benefici, i si no l’aconsegueix, desistirà de fer bromes.

• Altres ajudes

És important també que l’assetjat busqui la companyia d’altres nens amb qui es porta bé, que trobi aliats que l’ajudin davant de les situacions desagradables i que fins i tot el defensin si cal.

Com a consell general, heu de fer que comprengui que no pot caure bé a tothom i que ha d’escollir qui són els seus amics i adonar-se que no necessita l’aprovació de tothom per sentir-se bé amb ell mateix.

Resum de pautes per als pares i trucs per als fills que pateixen assetjament

Aquestes són les pautes que pots seguir si el teu fill pateix assetjament com una forma de maltractament intencionat i continuat per part d’un altre nen:

• Parla amb el teu fill perquè se senti segur i comparteixi amb tu el que li està passant, amb qui, des de quan, i tots els detalls que et pugui explicar.
• Escolta’l sense jutjar, amb empatia i sensibilitat, però no entris en la seva emoció, només comprèn-la.
• Comenta-li que ell no en té la culpa. Els insults i abusos del seu agressor no són més que el reflex dels seus propis problemes.
• Mostra-li la teva confiança en ell, sobretot si és més gran i se sent capaç de defensar-se sol. També anima’l a defensar altres companys si presencia un acte d’assetjament.
• Fes-li saber que pot demanar ajuda sempre que calgui, i que no s’ha d’enfrontar sol al problema: els amics, pares i professors hi són per donar-li suport.
• Ensenya’l a actuar, practica amb ell els trucs de què hem parlat abans, que són diverses maneres assertives de respondre a les burles cruels i sostingudes d’altres nens.
• Parla amb els professors perquè observin i actuïn seguint el protocol de l’escola.

Davant de les burles, el teu fill pot fer servir alguns d’aquests trucs:

• Donar-se ànims amb frases dirigides a si mateix: «No m’afectarà el que digui aquest nen», «Jo puc gestionar la situació i no sentir-me malament»…
• Anticipar la situació, visualitzant una escena d’assetjament o de burla i imaginant un escut protector o un superpoder que la «dissol» o la fa desaparèixer.
• Ignorar, sense mostrar cap reacció, i allunyar-se de qui el vol molestar per convertir-lo en «invisible».
• Posar límits amb frases entrenades, tant amb un to de veu ferm com amb una postura corporal adequada.
• Donar la raó a qui fa la broma per desactivar-la.
• Respondre amb humor per anul·lar-ne l’impacte nociu.

Què pots fer si sospites o t’expliquen que és el teu fill qui es burla i/o assetja altres nens?

• Aclariment dels fets

En primer lloc, has d’identificar amb claredat els fets, per saber si, efectivament, és ell qui fa l’acció directament o incita altres nens a burlar-se o actuar amb crueltat envers una víctima, o bé si està seguint o copiant el comportament d’un altre menor assetjador. Aquesta informació et permetrà distingir l’abast i el rol que juga el teu fill en la situació d’assetjament, i també determinar si n’has de parlar amb altres famílies.

• Recerca de causes

En segon lloc, has de buscar les raons i causes dels seus actes. Una situació així pot demostrar la manca d’empatia del nen, la seva incapacitat per posar-se al lloc de la víctima i percebre el mal que provoca; fins i tot pot creure que dominar un altre o humiliar-lo li atorga poder i control. En aquest cas, has d’actuar perquè s’adoni de l’error i desenvolupi l’habilitat emocional de l’empatia, un factor de prevenció de la violència que el farà ser més conscient del resultat dels seus actes.

Algunes vegades, això passa perquè el grup d’iguals reforça el seu comportament agressiu, i la seva necessitat d’acceptació el porta a fer accions que sense espectadors no faria. En aquest cas, has de fomentar la seva autoestima i la seva autonomia emocional perquè no cedeixi a la pressió del grup i actuï des de la seva pròpia responsabilitat, entenent que no necessita el reconeixement i l’acceptació dels altres a qualsevol preu.

• Educar amb l’exemple

També has de recordar una cosa important: els nens es burlen dels altres perquè algú els ha ensenyat a burlar-se’n i des de ben petits aprenen que és una forma vàlida de relacionar-se que els atorga poder sobre els altres i crida la seva atenció. L’important, aleshores, serà desactivar aquestes creences, descobrir les seves mancances emocionals o la raó per la qual se senten desatesos. Al mínim senyal, hem de regular aquestes conductes perquè no creixin en intensitat.

Resum de pautes per als pares de fills que assetgen o provoquen dolor en altres nens

Si el teu fill, de forma directa o indirecta, és l’assetjador o qui provoca dolor amb les seves burles, pots seguir aquestes pautes:

• Parla amb ell amb calma i sense criticar-lo sobre el que passa a l’escola, tant de manera puntual com diàriament. També busca informació per altres vies, per entendre bé la situació.
• Encara que el teu fill, de manera directa o indirecta, mantingui un comportament d’assetjament, has de comprendre que ell no és dolent, sinó que el seu comportament exterioritza un malestar emocional i que l’important és trobar-ne l’origen.
• Indaga les vegades que calgui i, juntament amb ell, les raons del seu comportament; intenta que te les verbalitzi. D’aquesta manera podràs entendre les causes del que fa: un patró après, manca d’empatia, necessitat d’atenció o d’acceptació del grup…
• No subestimis la seva conducta restant-li importància; més aviat fes-li comprendre clarament les conseqüències dels seus actes i que qualsevol persona mereix respecte, com ell mateix.
• El més important és posar-li límits molt clars i adaptats a la seva edat, i parlar-li amb claredat de les conseqüències de saltar-se aquests límits. Ha de comprendre que tota acció té conseqüències, positives o negatives, i que un comportament agressiu mai no serà consentit dins la família.
• Col·labora amb el protocol d’assetjament que segueix el centre educatiu del teu fill i anima’l a disculpar-se davant de la o de les víctimes.
• Compromet-te amb ell per ajudar-lo a fomentar habilitats i treballar les seves mancances emocionals: empatia, baixa autoestima o autonomia… per contribuir a la seva educació emocional i evitar que la situació d’assetjament es repeteixi.

∗∗∗∗∗

En definitiva, educar en valors i desenvolupar l’empatia del teu fill o de la teva filla són dues eines fonamentals per prevenir l’assetjament des d’etapes primerenques.

Finalment, estigues segur que aquest llibre et pot servir d’ajuda per parlar d’un tema tan important com l’assetjament infantil amb el teu fill o la teva filla. Aprofita-ho: mai no és massa aviat per actuar i prevenir-lo. Però recorda: la teva missió com a pare no és treure-li les pedres del camí, sinó ensenyar-li a saltar-les.

A continuació, t’ofereixo alguns suggeriments:

Al principi del relat es llegeix que la protagonista, l’Anna, està amoïnada quan torna de l’escola, per les bromes d’un company. Pregunta-li:

Hi ha cap nen que es rigui de tu? Què et diu?

Si la resposta és afirmativa, pots investigar si és un fet puntual o si es repeteix sovint; això és important.

Seguint amb la narració, hi ha un moment en què l’Anna no es defensa, tot i que pateix les burles. Pregunta:

Què faries si un altre nen es burlés de tu?

A partir de la seva resposta, podràs saber si, arribat el cas, es quedaria bloquejat o bloquejada i no sabria defensar-se, o bé si sap fer-ho i de quina manera es defensaria. Explica-li que una resposta agressiva mai no és adequada ni és la solució.

Quan l’Anna se sent rebutjada i sola al pati, continua patint. Li pots preguntar si alguna vegada ha vist un company aïllat i sol al pati perquè ningú no vol jugar amb ell:

Què podries fer per ajudar-lo?

L’Anna no sap com contestar quan la seva professora li pregunta, està nerviosa i ha perdut la confiança en ella mateixa: aquesta és una de les conseqüències de les burles i és important comentar-ho amb el teu fill o la teva filla.

Si el teu fill o la teva filla pateix burles, pot ser que comenci a odiar l’escola, que no li agradi anar-hi; aquest pot ser un símptoma que alguna cosa negativa li passa quan és allà i s’ha d’esbrinar. Pots aprofundir-hi preguntant:

Alguna vegada, com l’Anna, no has volgut anar a l’escola? Per què?

En un moment del conte es comenta que quan alguna cosa no va bé, parlar pot ser de gran ajuda, perquè no només implica un alleujament, sinó que en aquell mateix moment es posa en marxa el procés de solució. Els pares sou els primers que heu d’iniciar el diàleg si veieu que el vostre fill o la vostra filla no s’atreveix a explicar-vos alguna cosa que el preocupa. Així doncs, en aquest punt del relat, pots fer-li saber que estàs molt d’acord amb la idea que parlar és important i necessari, i preguntar al teu fill o a la teva filla:

Hi ha alguna cosa que t’afecta i de la qual vols parlar?

També pots comentar amb ell o amb ella la intervenció de la mestra, que és molt important i fa saber a l’assetjador que està ferint una altra persona amb les seves paraules i actituds. De vegades l’assetjador no se n’adona i d’altres sí, i vol sentir-se superior veient patir l’altre. Hi ha una gran diferència.

En el relat, l’Adam reacciona, l’Anna es queda tranquil·la i a poc a poc troba amics que l’accepten tal com és.

El pare explica a l’Anna per què l’Adam s’ha comportat així; és molt important que ella conegui alguns motius de les burles. Per això, el canvi de l’Adam es tradueix en gestos d’amabilitat, la clau de l’empatia en acció. Tu pots repassar i aprofundir en aquestes raons amb el teu fill o la teva filla i preguntar-li:

Tens companys que solen ser (una mica) agressius amb els altres? Quina creus que n’és la causa?

Al final del conte, es fa referència al fet que l’Anna recupera la confiança en ella mateixa, un aspecte fonamental per tancar el procés.

Per això, quan algú es burla d’ella, aquesta vegada sí que és capaç de contestar, és capaç de defensar-se sense violència, un aspecte clau que ens indica que ja ha superat i resolt el problema que havia tingut.

Pots preguntar al teu fill o a la teva filla:

Com hauries reaccionat tu davant d’aquesta última burla?

Si ha comprès el conte i li ha estat útil, sabrà com contestar.