Després del conte
En aquest conte…
apareixen les següents emocions i tres sentiments:
Llegeix el text fent clic en els títols:
Saber-ne més +
Hem d’educar les emocions dels nens des de ben petits, tenint en compte que no les podem evitar, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les de manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? En el diccionari, l’emoció es defineix com una alteració de l’ànim intensa i passatgera, agradable o penosa, que va acompanyada de certa commoció somàtica. En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques, que ja sentim dins de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic; i més endavant incorporem altres emocions anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com, per exemple, l’enveja, les gelosies, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable; i aquestes emocions, a més, tenen funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individuu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, com a objectiu de capacitar-lo per afrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta eines que prevenen conductes de risc i, a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen la pràctica pel seu desenvolupament. Convé assenyalar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats meves; i que cadascuna d’elles aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats; i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infància.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre el propi estat emocional, i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important pel desenvolupament d’aquesta competència.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i reconduir adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és adequat reprimir-les, però les hem d’expressar de forma adequada, sense danyar ningú, ni als altres ni a un mateix. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió, però si les expressem de forma inadequada es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o fer mal als altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions, i expressar-les de forma adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar de forma adequada les emocions, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Són un conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional, l’objectiu de les quals és evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocionals amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir laços com altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada vegada més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva respecte als altres.
4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relacions interpersonals. Fa referència a habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. El saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de forma assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes es pot dur a terme una bona educació emocional i millorar el nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o alumnes. Realitzar activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. Així mateix, pot servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.
L’objectiu no és que l’infant doni respostes «correctes» a les activitats i les preguntes que es proposen, sinó que pugui expressar allò que sent i, conversant en família, aprengui que totes les emocions són vàlides, encara que no totes les conductes ho siguin.
Escoltar, validar i acompanyar és la base de l’aprenentatge emocional.
La Bianca Barinelli està desesperada perquè li han robat les joies. L’Hèrcules s’impacienta quan no aconsegueix la informació que busca entre els clients i el personal de l’hotel. A la Coco Mostela li regalen un pastís amb una sorpresa a dintre. El Moixó Rialler rondina (enuig) perquè se sent frustrat perquè no sap res del Niní Conill. L’Hèrcules s’empipa perquè ningú no li obre la porta de l’habitació de l’hotel. En Martí sent admiració perquè l’Hèrcules ha resolt un nou enigma. Quan el descobreixen, en Bianco B. té por, es posa a plorar (tristesa i frustració) i confessa que ell ha robat les joies perquè estava gelós que la seva germana hagués heretat i ell no. En Bianco i la Bianca Barinelli arriben a un acord i tots dos estan contents (alegria) amb el resultat.
- Completa la frase: Al començament del conte, la Bianca Barinelli està DES_ _P_R_ _ A.
- Quan estem desesperats, sentim diverses emocions a la vegada. Quines emocions NO sentim quan estem desesperats?:
a) fàstic, b) tristesa, c) enuig, d) alegria, e) por. - Quan l’Hèrcules no troba ningú que hagi vist el conill rosa, sent el contrari de la paciència. Què és? Completa: I _ P _ _ _ _ _ C I A.
- Quan estàs impacient, vols que alguna cosa passi ara mateix, però cal esperar. Quines emocions creus que sent algú que està impacient?:
a) enuig, b) alegria, c) tristesa, d) gratitud. - Digues totes les emocions per les que creus que passa l’Hèrcules Teixó al llarg del conte.
- En quin moment del conte en Martí sent admiració per l’Hèrcules Teixó? Per què?
- A en Bianco B. li agradaria muntar un gran espectacle, però no pot. És a dir, està «frustrat». Tria les paraules adequades per completar la frase:
Quan estàs frustrat, sents ________ (gana/ràbia) i ________ (tristesa/alegria) perquè tens ________ (moltes/poques) ganes de fer una cosa, però les coses ________ (no/sí) van com esperaves. - Completa la frase: El conill sent G _ _ _ _ _ A de la seva germana perquè ella ha heretat alguna cosa de la seva família i ell no.
- Com se sent en Bianco al final de la història? Per què?
- Digues quin d’aquests personatges no sent enuig en cap moment de la història, però sí que sent sorpresa: Bianca Barinelli, Bianco Barinelli, Hèrcules Teixó, Coco Mostela, Moixó Rialler, Martí.
- Quina cara fa la Bianca quan està desesperada? Mira’t al mirall i posa, tu també, cara de desesperació.
- Per què rondina el Moixó Rialler? Què creus que sent? Imita’l i posa’t a rondinar com ell.
- Quan no li obren la porta, l’Hèrcules s’enfada. I per demostrar-ho, clava un cop de peu a la porta. Creus que està una mica enfadat, enfadat o molt molt enfadat? Has vist mai algú tan enfadat com ell? Quan?
- Quan el descobreixen, en Bianco B. demana que no li facin mal. Per què ho fa? Què sent? Amb quina cara creus que el miren l’Hèrcules i en Martí?
- Busca cares alegres a les il·lustracions del conte. De quins personatges són? En quins moments posen aquestes cares?
- Posa’t al lloc de la Bianca Barinelli i pensa: Com et sentiries si algú et prengués una cosa que et va regalar la teva mare, el teu pare o el teu millor amic o amiga?
- En Bianco B. adora la màgia i vol muntar un gran espectacle. A tu t’encanta fer alguna cosa tant com a ell?
- Has sentit mai gelosia d’algú, com en Bianco de la seva germana? Què va passar? Vas deixar de sentir-la?
- Quan l’Hèrcules resol el cas, en Martí exclama: «Ben fet!». Sap que és un detectiu de primera i li sembla genial el que ha fet. I tu, què fas quan algú fa una cosa ben feta i l’admires?
- Si en Martí hagués sentit gelosia de l’Hèrcules, què hauria fet en veure’l resoldre el cas?
- Quan els germans Barinelli arriben a un acord, se senten tan contents que decideixen treballar plegats. T’ha passat alguna cosa semblant? Vas fer les paus amb un amic o una amiga i tots dos us vau sentir molt millor? Explica-ho!
- Quan algú està desesperat, a vegades fa o diu coses que no hauria de fer o dir, i el millor és calmar-se. Què diries a la Bianca perquè es calmés?
- Potser alguna vegada has sentit frustració, com en Bianco? Què va passar? Què podries haver fet per sentir-te millor?
- Arribar a un acord significa parlar amb tranquil·litat fins que s’arribi a una entesa. Creus que és fàcil parlar quan algú està molt enfadat? Què es pot fer aleshores?
- L’Hèrcules ajuda els germans Barinelli a arribar a un acord. Què creus que els va dir per convèncer-los? Com veus, gairebé tots els problemes es poden resoldre parlant… si totes les parts ho volen, és clar!
- En Bianco B. es disfressa de conill rosa. Com te l’imagines? Dibuixa’l!
- Imagina’t que et preparen una festa d’aniversari amb un gran pastís. Quina sorpresa t’agradaria trobar-hi a dintre?
- Quin personatge del conte t’agradaria ser? Si fossis aquest personatge, què faries diferent a la història? Per què?
- Imagina què passaria si els germans Barinelli no es posessin d’acord… i inventa un final diferent per a la història.
- Creus que en Martí i l’Hèrcules Teixó treballaran junts en un altre cas? Inventa i explica quin nou enigma resoldran.

