ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LA GESTIÓ EMOCIONAL A PARTIR DEL CONTE, PER BEGOÑA IBARROLA
A continuació us oferim comentaris i pautes de la nostra experta. També preguntes i propostes concretes perquè les poseu en pràctica amb els vostres fills o a la classe. Les podeu fer servir totes o només les que considereu convenients, o bé adaptar-les amb flexibilitat. No hi ha fórmules totals.
Identificar, anomenar i explicar les emocions que senten els personatges del conte ajuda a desenvolupar una competència emocional bàsica, la CONSCIÈNCIA EMOCIAL, que implica disminuir la intensitat o la durada d’una emoció determinada que no ens agrada. En aquest conte, la protagonista, la Carlota, observa que certes emocions d’altres personatges no són positives i les vol canviar.
Amb això, ella també demostra la seva COMPETÈNCIA SOCIAL per interpretar els gestos i el to de veu (comunicació no verbal) de les persones. Això és una cosa que els nens i les nenes lectors poden fer observant les il·lustracions del conte, atès que aquestes donen informació sobre aquest tipus de comunicació. En concret, la Carlota interpreta que el senyor gran està trist o avorrit, i que la seva veïna està de mal humor: un estat d’ànim associat a l’enuig i el nerviosisme. És a dir, és capaç de reconèixer i anomenar emocions, i d’aquesta manera demostra el veu vocabulari emocional.
La Carlota també demostra EMPATIA i COMPASSIÓ: es posa al lloc d’aquests personatges i decideix fer alguna cosa perquè experimentin emocions positives. D’una altra banda, l’amabilitat en el tracte és un altre aspecte molt necessari per desenvolupar la intel·ligència emocional i demostrar EMPATIA.
Altres emocions que apareixen en el conte són la decepció, quan la Carlota descobreix que la seva poció fa molt mal gust; la sorpresa, quan veu aparèixer les bombolles i com surten per la finestra; l’alegria de la gent que també les contempla; i l’orgull de la Carlota, quan veu que, encara que no de la manera que esperava, ha assolit el que s’havia proposat.
- Al començament, quines emocions senten les persones que va trobant la Carlota?
- Quin personatge sembla nerviós i com s’adona la Carlota del seu estat?
- Hi ha paraules que tenen a veure amb l’emoció de l’enuig, però que expressen intensitats diferents. Ordena de més a menys aquestes paraules: frustrat, rabiós i molest.
- Hi ha paraules que tenen a veure amb l’emoció de la tristesa, però que expressen intensitats diferents. Ordena de més a menys aquestes paraules: deprimit, desil·lusionat i trist.
- Indica totes les emocions que va sentint la Carlota al llarg del conte.
Podem parlar del que significa remugar: «Dir entre dents en senyal d’enuig, de desgrat o desaprovació. Rondinar» (DIEC). També l’expressió de la cara o els gestos de les persones ofereixen informació sobre les seves emocions. En aquest sentit, podem interpretar els dibuixos dels personatges del conte i aprendre d’ells.
- Què vol dir remugar? Quines altres paraules serveixen per expressar un estat d’ànim semblant?
- A quina pàgina del conte surt algú que remuga?
- Observa els personatges del conte a les pàgines 5, 6, 15, 19, 22 i 23. Imita els seus gestos i indica l’emoció que creus que senten.
Quan la Carlota troba l’home gran assegut al banc, dubta sobre el que ell està sentint. Comenteu que és molt diferent estar trist o estar avorrit, i els possibles detonants d’ambdues emocions. El coneixement de les causes és important per poder regular aquestes emocions.
- Quines diferències hi ha entre estar trist i estar avorrit?
- Els gestos d’una persona avorrida i d’una persona trista són iguals?
- Quines poden ser les causes de l’avorriment? I quines les causes de la tristesa?
La Carlota somriu a l’home gran i ell li torna el somriure. Somriure és un acte d’amabilitat que millora l’estat d’ànim de qui rep el gest i de qui l’emet. Podem preguntar als infants sobre la sinceritat dels seus somriures i explicar-los que, de tota manera, la resposta del nostre organisme davant el somriure (tant si és sincera com si és obligada) és la mateixa.
- Sols ser amable amb les persones? Sí o no? Per què?
- Quan somrius a algú altre, sempre ho fas amb ganes o a vegades ho fas de manera forçada? En el segon cas, per què et forces a somriure?
- Sabies que en el fons és el mateix? L’explicació és que sense importar el tipus de somriure que dones o que reps (amb ganes o sense), quan somrius et sents millor.
La Carlota creu que l’avorriment és dolent i per això vol inventar una poció acabar amb ell, però convé explicar que a vegades aquesta emoció és molt positiva, perquè estimula la creativitat i la imaginació. Quan estem avorrits solem reflexionar i això millora l’autoconeixement i la consciència emocional. A vegades també és bo avorrir-se per desconnectar de l’estrès i de molta activitat. S’ha comprovat que recarrega el cervell i millora la capacitat de concentració.
- T’avorreixes sovint?
- Pensa en algun moment de la teva vida en què et vas avorrir. Recordes en què et vas posar a pensar? Se’t va ocórrer llavors alguna bona idea?
- Avorrir-se pot tenir alguna o algunes conseqüències positives? Quines?
Gràcies a la seva empatia, la Carlota s’adona que la veïna està nerviosa i de mal humor, i aleshores busca també la manera d’ajudar-la. Podem comentar la possibilitat ajudar a altres a calmar-se i la necessitat i la importància d’aprendre a fer-ho un mateix.
- La Carlota pensa la manera d’ajudar la seva veïna perquè deixi de sentir-se nerviosa i malhumorada. Creus que algú pot calmar una altra persona?
- Necessitem sempre que algú altre ens calmi o és un mateix qui s’ha de tranquil·litzar i relaxar quan està nerviós?
- Coneixes algú que es calmi tot sol o tota sola? Què fa?
- I tu, tens algun truc per calmar-te?
Quan els veïns veuen les bombolles en l’aire, una cosa agradable que els crida l’atenció, canvien d’estat d’ànim. Comenteu amb els infants altres idees per millorar l’humor de la gent.
- Has fet mai alguna cosa que va posar tota la teva família de bon humor? Què va ser?
- Apunta les idees que t’acudeixin per canviar l’humor de la gent.
Al final, la Carlota se sent orgullosa del que ha aconseguit. Aquesta emoció té dues cares molt diferents que convé aclarir. Es pot aprofitar per comentar la diferència entre l’orgull sa i l’orgull negatiu. L’orgull sa significa reconèixer uns mèrits, per això fomenta l’autoconfiança i l’autoestima. L’orgull negatiu, el que no és sa, implica menysprear els altres, sentir-se per damunt dels altres, i hi ha paraules que el defineixen: arrogància, menyspreu, supèrbia, etc.
- Al final de la història, la Carlota se sent orgullosa del que ha aconseguit: posar de bon humor a tothom. Aquesta emoció neix perquè ella reconeix que «una persona» s’ha esforçat i ha aconseguit el seu propòsit. De quina persona es tracta?
- L’orgull que la Carlota sent és sa i positiu? Per què?
- Escull les paraules o frases correctes per completar aquestes frases.
- Quan l’orgull és sa, la persona se sent satisfeta amb els altres/ amb ella mateixa.
- Quan l’orgull no és sa, la persona se sent superior/inferior a altres persones i les tracta amb estima/menyspreu.
A l’interior del conte trobareu més activitats de l’autora perquè els nens practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.
Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.
4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.
