La Lila i els gegants

Begoña Ibarrola

ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LA GESTIÓ EMOCIONAL A PARTIR DEL CONTE, PER BEGOÑA IBARROLA

A continuació, us oferim comentaris i pautes de la nostra experta. També preguntes i propostes concretes perquè les poseu en pràctica amb els vostres fills i filles o a la classe. Podeu utilitzar-les totes, només les que trobeu convenients, o bé adaptar-les amb flexibilitat. No hi ha fórmules totals.

Identificar, anomenar i explicar les emocions que senten els personatges del conte ajuda a desenvolupar una competència emocional bàsica, la CONSCIÈNCIA EMOCIONAL, però també és molt útil una altra competència emocional: l’EMPATIA. Per una altra banda, és molt útil anar ampliant el vocabulari emocional dels infants a mesura que van creixent, i alhora, adonar-se de com l’expressió de la cara i el to de veu també expressen emocions. Totes dues són formes de comunicació no verbal que ens ajuden a comprendre allò que sent l’altra persona.

Parleu amb els vostres fills o amb els vostres alumnes sobre les emocions que apareixen al conte. El Pare Noel està content perquè, com que ha estat eficaç, ara pot esmorzar amb tranquil·litat. La Mare Noel se sent agraïda amb tots els follets i els felicita perquè s’han esforçat tant per poder tenir els paquets preparats (consciència emocional). Si no haguessin fet la seva feina, el Pare Noel no se n’hauria sortit i ara estaria molt amoïnat. La Mare Noel s’atabala quan veu que falta un sac de cartes per obrir. Pensa en allò que sentiran els nens i les nenes que no rebran els seus regals (empatia). Com que els follets es posen molt nerviosos, no fan bé la feina i cometen errors. Els follets estan molt preocupats perquè no saben si podran acabar la feina a temps. Com que la bona de la Pometa, la ren, s’estima els infants, els vol ajudar i per això se li ocorren idees molt bones per solucionar els problemes de com repartir els regals i les dificultats de la Mare Noel. Quan per fi ha repartit tots els paquets, la Mare Noel està esgotada però satisfeta.

  • Quina emoció o emocions sent la Mare Noel que la fan felicitar els follets?
  • Cadascuna d’aquestes expressions (atabalar-se, esclatar, tremolar) fa referència a una d’aquestes emocions (por, angoixa, ira). Forma les parelles correctes.
  • Quins personatges del conte senten preocupació i nervis?
  • Quin personatge demostra empatia? Per què?
  • Anomena altres emocions que apareixen en la història.

El Pare Noel està content de veure que ha acabat la seva feina. Podeu comentar amb els infants que quan aconseguim fer una cosa bé, ens sentim satisfets, contents i/o tranquils. En canvi, si no acabem de fer una tasca, ens sentim malament.

  • Quina emoció sent el Pare Noel al començament de la història? Per què?
  • Com s’hauria sentit si ho hagués deixat tot per al darrer moment?
  • Recorda dues experiències teves: una en què vas sentir satisfacció i tranquil·litat després d’acabar una tasca, i una altra en què vas sentir atabalament i nervis perquè no la podies acabar.

La Mare Noel se sent agraïda i feliç, i dona les gràcies als follets perquè reconeix l’esforç que han fet per acabar la seva feina a l’hora. Donar les gràcies és molt important, i és positiu tant per qui les dona com per qui les rep. Significa reconeixement i satisfacció. Parleu-ne amb els infants.

  • Penses que és important donar les gràcies, com fa la Mare Noel?
  • Acostumes a donar les gràcies a les persones que t’ajuden amb alguna cosa o que fan alguna cosa que valores? Com et sents quan ho fas?
  • Fes una llista de persones a qui has donat les gràcies últimament i una altra de persones que t’han donat les gràcies a tu per alguna cosa que has fet.
  • Hi ha moltes maneres de donar les gràcies, a més de dir la paraula «gràcies». Quines se t’ocorren?

Quan una persona es posa nerviosa, sol cometre errors. Això és el que els passa als follets. Comenteu aquesta situació amb els nens i expliqueu-los què poden fer per calmar els nervis.

  • Coneixes algú que va saber conservar la calma en un moment de crisi? Qui? Saps com ho va aconseguir?
  • I tu, coneixes alguna manera de tranquil·litzar-te quan et notes amb molts nervis? Si és així, explica-la.
  • Escolta i practica aquest truc per calmar-te: «Comença a respirar més a poc a poc. Tanca els ulls, omple la panxa d’aire com si fossis un globus que s’infla, i després deixa anar l’aire por la boca molt lentament, com si no volguessis que s’apagués una espelma que tens al davant».

La Mare Noel sent empatia pels nens i les nenes que es poden quedar sense regals. Comenteu que sentir empatia és el fet que una persona comprèn el que senten els altres, encara que allò no li passi a ella. Parleu també sobre les formes en què ens adonem del que senten els altres.

  • Com pots saber que una persona està empipada, trista, té por o està contenta?
  • Digues el nom d’una o més persones que creus que saben el que sents només mirant-te.
  • Posa’t davant d’un mirall i fes gestos que representin les emocions que s’esmenten a la pregunta d’abans. Després d’aquesta experiència, creus que la cara que fem pot revelar com ens sentim?
  • Ara escull una frase i repeteix-la amb diferents tons de veu per expressar les mateixes emocions que a l’exercici anterior. Després d’aquesta experiència, creus que el to amb què parlem pot revelar com ens sentim?

Transmeteu als infants que és normal tenir descuits, però que si posem atenció a allò que hem de fer en cada moment, tot sortirà millor.

  • Què podrien haver fet els follets per no deixar-se cap sac de cartes sense obrir? Dona unes quantes idees.
  • Has tingut tu algun descuit important? Com et vas sentir?
  • Com creus que es va sentir el follet Despistat quan va veure el sac de cartes oblidat?

La Mare Noel es podia haver enfadat amb els follets, els podia haver esbroncat i no fer res per solucionar el problema. En canvi, es posa a pensar en la manera de solucionar-ho, sobretot perquè es preocupa pels sentiments dels nens i les nenes que es quedaran sense regal, i la Pometa l’ajuda perquè s’estima els infants. Recordeu que «l’amor sempre dona força».

  • Què hauria passat si la Mare Noel no hagués comptat amb un ren capaç de transportar-la a les cases dels nens i les nenes?
  • En què s’assemblen la Mare Noel i la Pometa?
  • Alguna vegada t’has empipat molt quan has tingut un problema i no has fet res per solucionar-lo? Posa’n un exemple.
  • Alguna vegada t’has esforçat molt per ajudar algú? Per qui et vas esforçar? Què senties per aquesta persona?

La Mare Noel reconeix l’esforç que han fet els follets i els premia, a ells i a ella mateixa, amb una xocolata desfeta, un cop acabada aquella feina tan fatigant. És important ser sensible i amable, i reconèixer i recompensar el mèrit propi i el dels altres per allò que han fet. A vegades, tan sols unes paraules són la millor recompensa.

  • Quins premis et dones a tu mateix, o a tu mateixa, quan acabes una tasca difícil?
  • Acostumes a reconèixer l’esforç dels altres amb algun detall? Indica quin detall o quins detalls vas tenir amb algú que va fer alguna cosa amb esforç fa poc.
  • Fes una llista de frases amb les quals pots premiar els altres.
Icono-actividades-CAR

A l’interior del conte trobareu més activitats de l’autora perquè els nens practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.

Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.

Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.

L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.

Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.

Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:

1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.

2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.

3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.

4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.

A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.