ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LA GESTIÓ EMOCIONAL A PARTIR DEL CONTE, PER BEGOÑA IBARROLA
A continuació us oferim comentaris i pautes de la nostra experta. També preguntes i propostes concretes perquè les poseu en pràctica amb els vostres fills o a la classe. Les podeu fer servir totes o només les que considereu convenients, o bé adaptar-les amb flexibilitat. No hi ha fórmules totals.
Identificar, anomenar i explicar les emocions que senten els personatges del conte ajuda a desenvolupar una competència emocional bàsica, la CONSCIÈNCIA EMOCIONAL. Però també és força útil una altra competència emocional: l’EMPATIA, que en aquest conte és molt important i hi és molt present. D’una altra banda, és molt útil anar ampliar el vocabulari emocional dels infants a mesura que van creixent, i alhora veure com els gestos i el to de veu també expressen emocions, que ambdós són formes de comunicació no verbal que ens ajuden a comprendre allò que l’altre sent en aquell moment.
Parleu amb els vostres fills i amb els vostres alumnes sobre les emocions que apareixen en el conte. Al començament, la Lila s’enfronta enfadada als dos gegants que volen destruir l’arbre on té casa seva. Els gegants es burlen de la Lila i se’n van rient, però aquest riure no és compartit per la Lila, perquè es riuen d’ella. Aquí cal diferenciar entre «riure amb» i «riure’s de». En el primer cas, l’alegria es comparteix. En el segon, no. Quan la Lila troba les lluernes gelades de fred a l’ampolla, se’n compadeix, les allibera i els escalfa les ales. Quan passa per davant d’una cova i sent un lament i gemecs, saps que algú té problemes. En entrar a la cova fosca, té por, però les lluernes l’ajuden amb la seva claror. La Lila es compadeix de l’os i prova d’alliberar-lo fins que ho aconsegueix. Quan els seus nous amics, agraïts amb la Lila, l’ajuden a enfrontar-se amb els gegants, els fan por, i els gegants se senten espaordits i fugen ben de pressa.
- Quines emocions sent la Lila al llarg del conte?
- De quins personatges del conte es compadeix la Lila?
- Quin personatge del conte demostra empatia i compassió (l’empatia en acció)?
- Menciona altres emocions que apareixen al conte.
- Hi ha paraules que tenen a veure amb l’emoció de la por, però que expressen una intensitat diferent. Ordena de major a menor aquestes paraules: por, pànic i ensurt.
La Lila planta cara als gegants i els fa saber el seu desacord. Això és molt important: hem d’aprendre a posar límits. Al conte, la Lila demostra que es valenta i que s’atreveix a dir «no» al que pretenen fer els gegants.
- Com la Lila, alguna vegada has hagut de posar límits a algú per defensar-te o per defensar alguna cosa que t’importava molt?
- T’hauries atrevit a desafiar els gegants com ella fa al conte?
- Si ho haguessis fet, com creus que t’hauries sentit?
Quan la Lila allibera les lluernes, demostra empatia i compassió. Ser empàtic significa posar-se en el lloc de l’altre i adonar-se del que necessita. Però la compassió no és tan sols «posar-se a les sabates d’algú», sinó fer alguna cosa per ajudar-lo.
- Posa un exemple d’algú que demostra empatia davant d’un problema d’algú altre.
- Ara posa un exemple d’algú que no tan sols sent empatia, sinó que actua amb compassió davant d’aquest mateix problema, tal com fa la Lila al conte.
La Lila s’adona que algú demana ajuda, però li fa por entrar a una cova tan fosca. Tot i això, és capaç de vèncer els seus temors. La valentia que tots tenim al nostre interior es fa palesa quan cal que ens enfrontem a alguna cosa que ens fa por.
- Tens por de la foscor?
- Com creus que es pot superar aquesta por?
- Creus que, com la Lila, tots tenim valentia al nostre interior? Quan i en quines circumstàncies traiem fora aquesta valentia?
Les lluernes ajuden la Lila a superar la por a la foscor. Quan la Lila veu el pobre os lligat amb un nus molt fort, prova de desfer-lo. Quan tenim un problema, podem intentar resoldre’l, si més no, intentar-ho. I si no som capaços de resoldre’l tots sols, aleshores podem demanar ajuda. Demanar ajuda no significa feblesa, sinó reconèixer que no poder sortir-nos-en nosaltres sols i que podem comptar amb altres persones.
- A qui sols demanar ajuda quan la necessites?
- Escriu el nom de les persones en qui confies.
- Quin ha estat l’últim problema que has intentat resoldre o solucionar?
- Et va caldre l’ajuda d’algú?
La bondat de la Lila la fa gran, encara que sigui petita d’alçada. És gran perquè té un gran cor. Això és el que expressa la maga amb un joc de paraules que en aquell moment la Lila no entén.
- La Lila no entén el que li diu la maga. I tu, quan ho vas llegir, vas entendre el que la maga volia dir a la Lila? Per què li deia que era «gran»?
- Se t’acut alguna altra cosa que la maga podria haver fet per ajudar-la?
La maga expressa una cosa que més endavant l’os explica a la Lila, per mostrar-li el seu valor. És important reconèixer la bondat i les coses positives d’altres persones.
- Quan va ser l’últim cop que algú va reconèixer el teu valor o les teves qualitats? Què va dir de tu?
- Quan va ser l’últim cop que vas reconèixer el valor o les qualitats d’una altra persona? De qui? Què li vas dir?
Gràcies als seus nous amics, la Lila és capaç d’espantar els gegants i salvar el seu arbre. Els gegants fugen corrent espaordits, i això vol dir que no van tenir una mica de por, sinó moltíssima por.
- Alguna vegada tu i el teu grup d’amics us vau unir, com la Lila i els seus amics, per defensar algú o alguna cosa? Com us va anar?
- Creus que si unes quantes persones actuen plegades per aconseguir alguna cosa, aconsegueixen més que si només actués una persona sola?
- Alguna vegada has sentit moltíssima por? Quan? Què vas fer?
A l’interior del conte trobareu més activitats de l’autora perquè els nens practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.
Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.
4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.
