ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LA GESTIÓ EMOCIONAL A PARTIR DEL CONTE, PER BEGOÑA IBARROLA
A continuació us oferim comentaris i pautes de la nostra experta. També, preguntes i propostes concretes perquè les poseu en pràctica amb els vostres fills i filles o a la classe. Les podeu fer servir totes o només les que cregueu convenient, o bé adaptar-les amb flexibilitat. No hi ha fórmules totals.
Identificar, anomenar i explicar les emocions que senten els personatges del conte ajuda a desenvolupar una competència emocional bàsica: la CONSCIÈNCIA EMOCIONAL. És molt útil conversar amb els infants sobre això i anar ampliant el seu vocabulari emocional, el coneixement que tenen d’expressions fetes que s’empren per referir-se a emocions i els gestos que les acompanyen o les evoquen. Per exemple, «quedar bocabadat» és tant una expressió feta com un gest que denota sorpresa.
Al conte, la Zoe està tipa del seu germà petit (és a dir, està cansada, molesta i ha perdut la paciència amb ell). Rondina perquè troba que és un inútil. Sent gelosia perquè els seus pares sempre el defensen. El germà petit del llop sempre es queixa. El germà petit de l’ogre és rondinaire. Quan la Zoe es nega a donar-los el seu germà, tots els animals se’n van decebuts. La Zoe rondina quan veu que és difícil canviar de germà. Davant la negativa de la Zoe, l’ogre obre la boca. Els conills tremolen de cap a peus quan s’amaguen dels dolents i se senten alleujats quan aquests fugen i el perill ha passat. La Zoe se sent orgullosa del seu germà en veure com es defensa. L’Albert balla molt content al fang quan tots se’n van. La Zoe esclata a riure i li fa un petó.
- Al principi del conte, la Zoe «està tipa» del seu germà petit. Saps què vol dir aquesta expressió? I tu, estàs tip o tipa d’algú?
- La Zoe es queixa i «esbufega» perquè el seu germà és un inútil. Saps què vol dir esbufegar? Quina emoció hi ha al darrere? En quin altre moment la conilleta es queixa, i per què?
- Quan algú obre la boca i queda «bocabadat», com li passa a l’ogre, quina emoció expressa? Et dono una pista: l’emoció que busques comença amb la lletra S.
- I quan algú tremola, què creus que sent?
- Anomena cadascuna de les emocions que apareixen al llarg del conte. Quins personatges les experimenten? Per què?
La Zoe pensa que els seus pares sempre defensen el seu germà petit. Podeu aprofitar-ho per parlar de la gelosia, què significa sentir-la, i explicar amb naturalitat que es tracta d’una emoció legítima que moltes persones senten. També podeu comentar que els pares comprenen que l’Albert és petit i que per això li agrada xipollejar al fang.
- Creus que els pares de la Zoe comprenen que l’Albert és petit i que per això li agrada xipollejar al fang?
- Segurament, quan la Zoe era més petita feia el mateix, però no se’n recorda. I tu, recordes què t’agradava fer quan eres petit o petita?
- Et sembla malament que la Zoe pensi que els seus pares sempre defensen el seu germà petit? Potser sent gelosia, no? Algú ha sentit mai gelosia de tu? Per què?
- Si tens germans, creus que els teus pares prefereixen o defensen més un dels seus fills? A quin? Per què?
La Zoe vol canviar el seu germà per un altre perquè no comparteix els seus interessos i ella no ho accepta. Pot ser una oportunitat per comentar que tots som diferents, que tenim habilitats diferents i hem d’acceptar aquestes diferències. A més, a mesura que creixem, aprenem habilitats noves.
- Creus que va ser bona la idea de la Zoe de canviar de germà? Per què?
- Potser la Zoe vol que el seu germà es faci gran aviat per poder jugar amb ell. Què en penses?
- Imagina que l’Albert és el teu germà. A què jugaries amb ell?
- Tots som diferents i tenim unes habilitats diferents. Quines són les teves?
Quan la Zoe corre a defensar el seu germà, ella també es posa en perill. És important comentar que quan estimem algú, el defensem i ens arrisquem a patir les conseqüències, perquè totes les decisions les tenen. La Zoe decideix ajudar-lo, però podria haver marxat fugint.
- La Zoe corre ràpidament a abraçar i defensar el seu germanet dels dolents. Creus que, en fer-ho, ella també es posa en perill? Pensa en allò que li podria haver passat…
- I què hauria passat si en comptes de defensar-lo, la Zoe hagués fugit espantada i hagués deixat el seu germà petit tot sol?
- Què hauries fet tu si t’haguessis trobat en la seva situació? Per què?
- Creus que la Zoe s’estima l’Albert? Per què?
Quan tenim por, a vegades ens quedem paralitzats i no reaccionem. Tanmateix, al conte, a la Zoe se li acut una idea per defensar-se dels dolents. És important aprendre a REGULAR les nostres emocions per no deixar que alguna, com ara la por, ens impedeixi actuar d’una manera adequada. En aquest conte, l’estratègia de la Zoe de fer que els enemics s’enfrontin entre ells funciona molt bé.
- Quan ens trobem en una situació que ens fa por, podem fer diverses coses: fugir, amagar-nos, quedar-nos paralitzats o plantar cara a la situació. Tu t’has trobat mai en una situació així? Com vas reaccionar?
- Tot i que està molt espantada, la Zoe té una gran idea per evitar que els dolents se’ls mengin a ella i al seu germà. Què se t’hauria acudit a tu si haguessis estat en el seu lloc?
- Recorda una situació de por que vagis superar amb èxit perquè li vas plantar cara.
Després de superar una situació difícil, com la que viuen els conillets, ens quedem molt tranquils, i acostumem a dir: «Quin descans! Ja ha passat tot!».
- Recorda algun moment de tensió a l’escola que després va passar. Per exemple, al començament d’un examen, quan vas sentir nervis o por. Ara recorda què va passar quan en acabar. Segurament et vas sentir d’una altra manera. Explica com va ser.
- Dibuixa la cara que vas posar quan vas superar aquell moment i anomena l’emoció que vas sentir. Et dono una pista, aquesta emoció comença amb la lletra D.
Els dolents discuteixen, es barallen, s’esgarrapen, s’estiren dels pèls i de les orelles perquè estan molt empipats. És important comprendre que si no es regula i no s’aconsegueix reduir la intensitat de l’enuig, aquest pot donar lloc a una conducta violenta, com la dels dolents. Enfadar-se no és una cosa negativa, però allò que fem quan estem enfadats sí que pot ser-ho.
- Els dolents estan molt enfadats i es comporten d’una manera violenta. Quan una persona està enfadada, és normal que actuï amb violència? Per què?
- Alguna vegada et vas enfadar tant que et vas posar agressiu o agressiva? Què va passar? I si ara ho penses millor, què podries haver fet en aquella situació en comptes d’actuar amb agressivitat?
Al final, i sobretot gràcies a l’habilitat de l’Albert fent coques de fang, els dos conills aconsegueixen posar-se fora de perill, i la Zoe se sent orgullosa del seu germanet. Ara, és clar, ja no el vol canviar.
- Quina habilitat té l’Albert amb el fang? Al final d’aquesta història, per a què li serveix aquesta habilitat?
- Quan la Zoe i el seu germà aconsegueixen posar-se fora de perill, la conilleta ja no se sent empipada amb ell, sinó que n’està orgullosa. I tu, de qui et sents orgullós o orgullosa? Hi ha algú que se senti orgullós o orgullosa de tu? Qui? Com ho saps?
A l’interior del conte trobareu més activitats de l’autora perquè els nens practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.
Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.
4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.
