Després del conte

 

Begoña Ibarrola
Educació emocional amb Begoña Ibarrola
Idees, preguntes i activitats a partir del conte, per comentar en família.
2–4 minuts
En família
Nens 4-6 anys
COMPRENSIÓ LECTORA / CONVERSA EN FAMÍLIA / INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

En aquest conte…

ORGULL
SORPRESA
DECEPCIÓ
POR
ALLEUJAMENT

Llegeix el text fent clic als títols:

Fonaments d’Educació Emocional
Saber-ne més +

Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.

Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.

L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.

Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.

Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:

1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.

2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.

3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.

4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.

A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.

L’objectiu no és que el nen doni respostes «correctes» a les activitats i les preguntes que es proposen, sinó que pugui expressar allò que sent i que, conversant en família, aprengui que totes les emocions són vàlides, encara que no totes les conductes ho siguin.

Escoltar, validar i acompanyar és la base de l’aprenentatge emocional.

🟡 Identifiquem emocions

L’Hèctor se sent orgullós perquè quan es disfressa i ataca un cactus, s’imagina que és un gran cavaller que acaba de derrotar un monstre. Després se sorprèn quan viatja a un altre regne. Quan veu el monstre al qual s’ha d’enfrontar, sent por, però després, quan s’inventa un joc per distreure’l i la princesa i el mag el feliciten per la seva proesa, se sent alleujat i orgullós. Per la seva banda, la princesa Matilde se sent decebuda en veure un cavaller tan escarransit, perquè no el creu capaç de vèncer el monstre. I tant ella com el mag senten por quan apareix el monstre i alleujament quan l’Hèctor evita que els ataqui.

  • En quin moment de la història se sorprèn l’Hèctor? Què provoca aquesta sorpresa?
  • Quan se sent orgullós l’Hèctor? En quin moment se sent alleujat?
  • Quin personatge se sent decebut? Per què?
  • Quins personatges senten por? Per què?
  • Quins personatges senten alleujament? Quan?
🔵 Explorem emocions
  • La princesa Matilde se sent decebuda. Què vol dir sentir-se decebut? Troba una paraula que expressi una emoció semblant.
  • Hi ha paraules relacionades amb la por que expressen intensitats diferents. Ordena de més a menys intensitat: espaordit, espantat, inquiet.
  • L’aparició del mag Olibrius sorprèn l’Hèctor, però aquesta sorpresa és negativa, perquè li provoca disgust i por. Hi ha sorpreses positives i sorpreses negatives. Explica dues experiències: una en què hagis viscut una sorpresa positiva i una altra d’una sorpresa negativa.
  • Al final del conte, l’Hèctor se sent alleujat. T’has sentit així alguna vegada? Quines altres paraules es poden utilitzar per expressar alleujament?
🟢 Empatitzem amb altres
  • La princesa Matilde es decep perquè jutja l’Hèctor pel seu aspecte físic i no el creu capaç d’enfrontar-se al monstre. S’equivoca o no? Perquè?
  • Alguna vegada t’has equivocat en jutjar algú per la seva aparença? Què va passar després?
  • Què significa «esbatussar-se»? Com es deu sentir algú a qui l’han esbatussat? T’has sentit així alguna vegada?
  • La situació de l’Hèctor quan veu el monstre Esbatussa és crítica. Què hauries fet tu al seu lloc? Com t’hauries sentit?
  • Al final, l’Hèctor ja no vol continuar jugant a ser el cavaller més gran de tots els temps. Per què creus que pren aquesta decisió? Pot haver-hi diverses raons.
🟣 Millorem les nostres relacions
  • Quan l’Hèctor agafa una espasa i ataca la regadora, se sent fort. Ser fort significa atacar els altres? Existeixen altres maneres de demostrar força o fortalesa?
  • De quines altres formes podria demostrar l’Hèctor que és un gran cavaller?
🟠 Gaudim de la història
  • Per un acte de màgia, l’Hèctor viatja a una altra època i a un altre lloc. A tu, a quina època i a quin lloc t’agradaria viatjar?
  • Gràcies a la imaginació i a la lectura, podem viatjar sense moure’ns de casa. Digues un llibre que hagis llegit i explica on et va portar.
  • Imagina noves aventures per al gran cavaller Hèctor: les pots explicar per escrit o dibuixar-les.
Actividades extra
A l’interior del conte trobaràs més activitats de l’autora perquè els nens practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.