

ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LA GESTIÓ EMOCIONAL A PARTIR DEL CONTE, PER BEGOÑA IBARROLA
A continuació, us oferim comentaris i pautes de la nostra experta. També preguntes i propostes concretes perquè les poseu en pràctica amb els vostres fills i filles o a la classe. Podeu utilitzar-les totes, només les que trobeu convenients, o bé adaptar-les amb flexibilitat. No hi ha fórmules totals.
Identificar, anomenar i explicar les emocions que senten els personatges del conte ajuda a desenvolupar una competència emocional bàsica, la CONSCIÈNCIA EMOCIONAL. En el conte, la Zelina està disgustada perquè se li ha trencat l’escombra. L’Agripina se sent molt orgullosa de la seva escombra. La Zelina s’empipa quan veu que l’Agripina ha fet trampa. La Zelina està plena de por perquè el drac l’ha atrapat. El drac està enfurismat perquè la Zelina li ha pegat amb l’escombra. L’Agripina està molt sorpresa quan veu que la Zelina li passa al davant just quan està arribant a la meta. La Zelina es posa molt contenta quan guanya i rep de l’Edgar no tan sols la copa, sinó també un petó. Parleu amb els infants sobre aquestes emocions.
- Al principi de la història, la Zelina està empipada perquè se li ha trencat l’escombra. En quin altre moment s’empipa i per què?
- Qui se sent orgullosa i per quin motiu?
- Menciona cadascuna de les emocions que apareixen al llarg del conte. Quins personatges les experimenten? Per què?
El disgust de la Zelina, al principi del conte, ens pot ajudar a encetar una conversa sobre com reaccionen els nens i les nenes quan s’empipen i les conseqüències que té això.
- Et sembla normal que la Zelina es disgusti quan veu que se li ha trencat l’escombra?
- Ara imagina que a tu se’t trenca alguna cosa que valores moltíssim. Com reaccionaries?
- No sempre es reacciona igual. Indica dues altres formes d’actuar davant d’una cosa o un fet que ens causa frustració o disgust.
- Qualifica cada reacció que has assenyalat com a positiva o negativa, i explica el perquè.
- Quan t’has sentit disgustat o disgustada per alguna cosa, com vas aconseguir que et passés l’enuig?
L’orgull que sent l’Agripina ens pot ajudar a conversar sobre allò que als nens i les nenes els fa sentir-se orgullosos d’ells mateixos. Quan ens sentim orgullosos de ser com som, la nostra AUTOESTIMA augmenta, i això és una cosa molt positiva. També és important discernir entre l’orgull positiu i el negatiu, aquell que implica fer mal a altres persones.
- L’Agripina se sent orgullosa de la seva escombra. I tu, de què et sents orgullós o orgullosa?
- Creus que l’orgull sempre és una cosa positiva, o a vegades pot fer mal a altres persones? Posa’n un exemple.
És molt positiu explicar als infants el valor de gestionar les emocions. Controlar una emoció no significa reprimir-la, sinó evitar que ens domini per provar de donar una resposta adequada en cada moment. Això és el que fa el personatge de la Zelina: es conté, s’aguanta i CONTROLA el seu mal humor per evitar conseqüències negatives, és a dir, provocar malestar o que l’expulsin de la cursa.
- La Zelina està molt empipada, però s’aguanta per no clavar-li un cop d’escombra a l’Agripina. Què hauries fet tu en el seu lloc?
- Imagina’t que la Zelina no es controla i pega a l’Agripina amb l’escombra… Què creus que hauria passat?
- Creus que controlar una emoció, com fa la Zelina, és una cosa positiva? Sí? No? Per què?
- Alguna vegada et vas empipar, com ella, i vas tenir ganes de ser agressiu, però no ho vas fer? Per què?
- Hi ha alguna situació que et posi de mal humor? Què fas per superar-la?
En el conte, l’Agripina fa trampes per impedir que la Zelina guanyi la cursa. Comenteu amb el nen o la nena que fer trampes no és una actitud ètica ni valenta. És de covards. Tanmateix, hi ha persones que fan trampes perquè el seu únic objectiu és guanyar i no es conformen només de participar-hi i passar-ho bé.
- Per què creus que l’Agripina fa trampa?
- Què opines de la seva forma d’actuar en la competició? És correcta? Sí? No? Per què?
- I tu, has fet trampes alguna vegada? Quan? Com et vas sentir?
Quan el drac agafa la Zelina per endur-se-la, la Zelina està «plena de por». Comenteu amb els infants que aquesta expressió indica una por molt intensa. Noteu que les diferents paraules i expressions que es refereixen a tenir por expressen una intensitat menor o major d’aquesta emoció. És a dir, que les emocions es poden experimentar amb diferents graus.
- Feu una llista amb tres coses que et fan una miqueta de temor, una altra amb tres coses que et fan por, i una tercera amb tres coses que t’aterreixen.
- «Temor», «por» i «terror» són paraules que formen part de la família de la por. Coneixes altres paraules que formen part d’aquesta família? Quines?
- Ara ordena-les de menys a més, segons quant et fan sentir: primer les que expressen una petita emoció de por, fins a aquelles que expressen molta por.
- Saps algun truc que t’ajudi a aturar la por o a controlar-la? Quin?
Quan sentim por, a vegades ens quedem paralitzats i sense reacció. Tanmateix, en el conte, a la Zelina se li acudeixen diverses idees per defensar-se del drac. És important autoregular-se per no deixar que emocions com la por ens impedeixen pensar i actuar positivament. Converseu sobre això amb els nens i les nenes.
- Alguna vegada, quan vas sentir por, et vas quedar paralitzat i sense saber què fer? Explica el que va passar.
- En canvi, alguna altra vegada vas ser capaç de dominar la por i se’t va acudir una bona idea per superar-la? Explica el que va passar i la idea que vas tenir.
Com a tots els lectors, els contes ens fan sentir emocions. El final d’aquesta història provoca sorpresa, perquè tot i tenir tots els factors en contra, la Zelina guanya la cursa. La mateixa Agripina se’n sorprèn molt. Parleu amb els nens i les nenes sobre el motiu d’aquesta sorpresa i el final del relat. També sobre la felicitat que sent la Zelina en guanyar la cursa.
- Esperaves que les coses acabessin així per a la Zelina o t’ha sorprès el final de la història? Per què?
- Alguna vegada vas patir tants contratemps com ella, però al final vas assolir el teu objectiu? Com et vas sentir?
- Digues tres coses que et fan sentir feliç.
- Se t’acut algun altre final sorprenent per a aquest conte? Dibuixa l’escena i convida a altres a interpretar-la.
A l’interior del conte trobareu més activitats de l’autora perquè els nens practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.
Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.
4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.