L’Alícia i el bruixot Barbabàs

Hem d’educar les emocions dels nens des de ben petits, tenint en compte que no les podem evitar, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les de manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.

Però… què és una emoció? En el diccionari, l’emoció es defineix com una alteració de l’ànim intensa i passatgera, agradable o penosa, que va acompanyada de certa commoció somàtica. En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques, que ja sentim dins de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic; i més endavant incorporem altres emocions anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com, per exemple, l’enveja, les gelosies, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable; i aquestes emocions, a més, tenen funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per tenir una vida més plena.

L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individuu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per afrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.

Aquest tipus d’educació aporta eines que prevenen conductes de risc i, a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen la pràctica pel seu desenvolupament. Convé assenyalar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats meves; i que cadascuna d’elles aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats; i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infància.

Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:

1.r CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre el propi estat emocional, i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important pel desenvolupament d’aquesta competència.

2.n REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i reconduir adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és adequat reprimir-les, però les hem d’expressar de forma adequada, sense danyar ningú, ni als altres ni a un mateix. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió, però si les expressem de forma inadequada es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o fer mal als altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions, i expressar-les de forma adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar de forma adequada les emocions, demorar la gratificació i gestionar la frustració.

3.r AUTONOMIA EMOCIONAL: Són un conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional, l’objectiu de les quals és evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocionals amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir laços amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada vegada més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva respecte als altres.

4.t COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relacions interpersonals. Fa referència a habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. El saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de forma assertiva i resoldre conflictes.

A través dels contes es pot dur a terme una bona educació emocional i millorar el nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o alumnes. Realitzar activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. Així mateix, pot servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.