Després del conte
En aquest conte…
apareixen les següents emocions i dos sentiments:
Llegeix el text fent clic en els títols:
Saber-ne més +
Hem d’educar les emocions dels nens des de ben petits, tenint en compte que no les podem evitar, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les de manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? En el diccionari, l’emoció es defineix com una alteració de l’ànim intensa i passatgera, agradable o penosa, que va acompanyada de certa commoció somàtica. En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques, que ja sentim dins de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic; i més endavant incorporem altres emocions anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com, per exemple, l’enveja, les gelosies, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable; i aquestes emocions, a més, tenen funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individuu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per afrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta eines que prevenen conductes de risc i, a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen la pràctica pel seu desenvolupament. Convé assenyalar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats meves; i que cadascuna d’elles aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats; i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infància.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1.r CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre el propi estat emocional, i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important pel desenvolupament d’aquesta competència.
2.n REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i reconduir adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és adequat reprimir-les, però les hem d’expressar de forma adequada, sense danyar ningú, ni als altres ni a un mateix. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió, però si les expressem de forma inadequada es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o fer mal als altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions, i expressar-les de forma adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar de forma adequada les emocions, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3.r AUTONOMIA EMOCIONAL: Són un conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional, l’objectiu de les quals és evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocionals amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir laços amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada vegada més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva respecte als altres.
4.t COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relacions interpersonals. Fa referència a habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. El saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de forma assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes es pot dur a terme una bona educació emocional i millorar el nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o alumnes. Realitzar activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. Així mateix, pot servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.
L’objectiu no és que l’infant doni respostes «correctes» a les activitats i les preguntes que es proposen, sinó que pugui expressar allò que sent i, conversant en família, aprengui que totes les emocions són vàlides, encara que no totes les conductes ho siguin.
Escoltar, validar i acompanyar és la base de l’aprenentatge emocional.
L’Alícia i els seus amics estan contents i riuen, però el mag Barbabàs està enfadat perquè no li agraden els riures dels nens. Per això vol preparar una poció màgica que faci que es posin tristos. Quan el mag llança un conjur contra els nens, aquests se’n van corrent i ploren de por. Tots llevats de l’Alícia, que, encara que sent por, planta cara al mag amb valentia. Després s’enfada amb ell perquè l’ha segrestat i sent curiositat per veure què trama. Quan el mag tanca les portes i les finestres del seu castell per evitar que la nena s’escapi, l’Alícia tremola, té por, però no plora. En canvi, encuriosida, li fa preguntes sobre la seva forma de vida, i així mostra interès (curiositat) i empatia (competència social). Això toca el cor del mag, que se sincera amb ella sobre la seva solitud (sentiment). En veure aquest canvi, L’Alícia s’emociona, es commou, li somriu amb tendresa (sentiment) i sent llàstima per ell. La seva actitud empàtica i compassiva (que és l’empatia en acció) fa que la relació entre els nens i el mag canviï per sempre i tots puguin passar-ho bé i riure (alegria) plegats.
- Digues quines emocions o actituds (enuig, alegria, por, valentia o curiositat) demostren aquests personatges en aquests moments:
- Els nens quan juguen i es diverteixen.
- El mag quan sent els riures dels nens.
- L’Alícia quan veu que el mag l’ha segrestat.
- Els nens quan el mag els llança un conjur.
- L’Alícia quan s’enfronta al mag.
- L’Alícia quan li fa preguntes personals al mag.
- En aquest conte, els nens riuen amb algú o es riuen d’algú? Quina és la diferència? Digues un exemple de cada cas.
- Quins sentiments apareixen a la història? Pots descobrir la resposta a les pàgines 18 i 20. Completa els seus noms: S O L _ _ _ D i T _ _ D R E _ A.
- Al final, quan escolta el que li diu l’Alícia, el mag sent una sensació molt dolça que li era desconeguda. Escull una de les opcions:
Se sent… a) feliç, b) trist, c) comprès o d) enfadat.
- Quan els nens riuen a riallades, quina emoció senten?
- Quan veuen els trucs del mag, els nens se’n van corrent i ploren. Sempre es plora per por o per tristesa? Hi ha altres motius que fan plorar? Quins?
- Troba al conte la cara més feliç, la cara més enfadada i la cara més espantada. A quines pàgines es troben? De quins personatges són?
- L’Alícia es posa a tremolar quan s’adona que no pot sortir del castell. Es pot tremolar de fred i de por. Quines diferències hi ha? Tu series capaç de distingir si una persona sent por o fred?
- Completa la frase utilitzant una de les paraules entre parèntesis per a cada cas:
Al final de la història, s’entén que el mag es mostrava empipat, encara que en realitat sentia _________ (por, alegria, tristesa, curiositat) perquè estava molt _________ (còmode, sol, inquiet, tranquil).
- En Barbabàs odia els riures dels nens i això pot ser estrany. En quines situacions pot molestar un riure?
- Preparar una poció màgica per provocar tristesa pot tenir diverses conseqüències. Pensa què passaria si de sobte tots els nens i les nenes d’un poble o d’una ciutat es posessin tristos i no riguessin mai?
- L’Alícia és valenta: en comptes de fugir corrent, planta cara al mag. Has actuat mai com ella? Quan?
- Alguna vegada t’has sentit sol i trist com el mag? Algú et va ajudar a sentir-te millor?
- L mevaAlícia s’adona de com se sent el mag i li somriu amb tendresa. La tendresa és un afecte molt suau que et fa sentir ganes de cuidar els altres. I tu, has sentit mai tendresa? Quan?
- L’Alícia s’aguanta les ganes de plorar per no complaure el mag. Com creus que ho fa?
- No sempre, com en el cas de l’Alícia, podem expressar allò que sentim. Pensa tres trucs que et funcionen per dissimular allò que sents.
- Quan l’Alícia li fa preguntes al mag, demostra curiositat i interès. Penses que en aquests moments continua tenint por o ja li ha passat? Per què?
- En el fons, en Barbaràs se sentia molt sol. I encara que soni estrany, és per això que s’enfadava amb els nens i els seus riures. Quina altra cosa podria haver fet en comptes d’enfadar-se?
- Canvia la història i imagina què hauria passat si…
- a) l’Alícia no s’hagués pogut aguantar, hagués plorat davant del mag i aquest hagués recollit una de les llàgrimes per fer la poció.
- b) els pares del poble haguessin anat a rescatar l’Alícia abans que ella hagués tingut temps de conversar amb el mag.
- Converteix-te en dibuixant d’aquest conte: escull l’escena que t’agradi més i dibuixa-la a la teva manera!
- Quina poció t’agradaria fer amb els nens i el mag? Imagina i escriu o dibuixa la recepta.

