Després del conte
En aquest conte…
Llegeix el text fent clic als títols:
Saber-ne més +
Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, pero sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la via i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, pero les hem d’expressar d’una manera adequada, sans fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.
4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.
L’objectiu no és que el nen doni respostes «correctes» a les activitats i les preguntes que es proposen, sinó que pugui expressar allò que sent i que, conversant en família, aprengui que totes les emocions són vàlides, encara que no totes les conductes ho siguin.
Escoltar, validar i acompanyar és la base de l’aprenentatge emocional.
La Gertrudis està empipada perquè el seu oncle li ha robat el tron. Però el rei dels Cogombrets està encantat (alegria) pel sac d’or que rebrà del cavaller que es casi amb la seva neboda. El drac Torrapernil està tip (enuig) de lluitar contra els cavalls, es nega a fer-ho i es riu d’ells. Els cavallers no poden demostrar que són valents, queden en ridícul i s’enfaden. En veure-ho, la Gertrudis riu (alegria) i decideix que no es pentinarà mai més. Aleshores, el rei s’enfada i els empresona a tots dos. Quan el cavaller Panxarrut cau de la torre, sent una gran alegria: s’ha lliurat de la maledicció i pot parlar bé altre cop! Es vol casar amb la princesa, però quan coneix la seva història, decideix que amb en Torrapernil l’ajudarà a recuperar el tron. Tots tres s’enfronten al rei, però ell els menysprea i se’n burla. De sobte, es cala foc al castell i els guàrdies fugen espantats (por). Al final, la Gertrudis recupera el tron, però com que és bona, cada dia dona cogombrets al seu oncle.
- Quan es diu que «la pobra Gertrudis no té veu ni vot» vol dir que ningú no l’escolta ni li fa cas. Com creus que se sent? Penses que podia haver fet alguna cosa per recuperar la corona?
- Quan diu que la Gertrudis «mai no havia rigut tant», quina emoció sent?
- En aquesta història, la Gertrudis i el seu oncle estan enfrontats. Digues quines emocions (enuig, alegria, por o menyspreu) senten aquests dos personatges en aquests moments:
- El rei dels Cogombrets vol casar la Gertrudis a canvi d’un sac d’or.
- En Torrapernil no vol lluitar i es riu dels cavallers.
- El rei tanca la Gertrudis a la torre.
- La princesa s’enfronta al seu oncle.
- La Gertrudis recupera el tron i tanca el seu oncle a la torre.
- Estar «tip» és estar molt molt cansat d’una cosa. Què sent una persona quan està «tipa»: por, alegria, enuig o tristesa? Has sentit mai que estaves tip, o tipa, d’una cosa? De què?
- Diem que una cosa és «ridícula» quan ens fa riure perquè és estranya o fora del comú. Quins personatges queden en ridícul en aquesta història? Hi ha alguna situació o algunes situacions del conte que et semblin ridícules i et facin riure? Quines?
- Diem que algú sent menyspreu quan mira una cosa o algú com si valgués menys o no fos important. Com ens adonem que el rei menysprea la Gertrudis i els seus amics?
- Quan es produeix l’incendi, els guàrdies s’espanten i fugen. Escull una paraula i completa’n una altra en aquesta frase: Els guàrdies senten _______ (poca, molta, moltíssima) p _ _.
- Què faries si et robessin el regne com a la Gertrudis? Callaries com ella al principi o diries alguna cosa?
- En un moment de la història, en Torrapernil fa llengotes, fa rots i s’asseu a sobre dels cavallers. De quina altra manera podria haver expressat que estava tip de lluitar contra ells?
- Els cavallers es queixen, s’enrabien, ploren i trenquen les seves espases. Que senten?
a) Culpa. b) Frustració. c) Gratitud. - Recorda un moment del conte en què la Gertrudis s’enfronta al seu oncle. Com ho fa?
- Troba la cara més feliç i la cara més empipada de tot el conte. A quines pàgines són? A quins personatges pertanyen?
- Posa’t al lloc dels cavallers: si no poguessis demostrar la teva valentia lluitant contra el drac, de quina altra manera ho faries?
- Per què creus que en Torrapernil i en Panxarrut ajuden la princesa?
- Com creus que se sent la Gertrudis quan veu que en Torrapernil i en Panxarrut volen ajudar-la a recuperar el tron?
- Com creus que se sentia el cavaller Panxarrut quan deia el contrari del que volia dir? Has tingut mai dificultats perquè la gent t’entengui?
- El rei «se’n riu burleta» de la Gertrudis i els seus amics. Completa la frase amb aquestes paraules: preocupar-se, trista i burlar-se:
Riure’s burleta d’algú és ______ d’algú, sense amagar-se’n i sense ______ que l’altra persona es posi ______ o s’enfadi.
- Creus que la Gertrudis va fer bé plantant cara al seu oncle finalment? Per què?
- Et sembla divertit que en Panxarrut rellisqui amb la caca de colom? Hauria estat bé que la princesa o el drac se n’haguessin rigut? Per què?
- El rei es burla de la seva neboda quan ella li demana el regne. Alguna vegada t’has burlat d’algú pel seu aspecte? Creus que està bé fer-ho?
- La història passa al regne dels Cogombrets, un lloc on hi ha moltíssims cogombres. T’agraden els cogombres? Què saps sobre aquesta hortalissa?
- A totes les pàgines del conte es veu algun cogombre o n’hi ha alguna que no? A quina o quines?
- La Gertrudis, en Torrapernil i en Panxarrut viuen al regne dels Cogombrets. I a tu, a quin regne t’agradaria viure? Dibuixa’l.
- Encara que la història té un final feliç, pot haver-hi problemes… Imagina que en Torrapernil no cuina gaire bé o que el cavaller Panxarrut no sap dirigir un exèrcit. Què creus que faria la Gertrudis?
- Canvia el final d’aquestes frases perquè siguin vertaderes i divertides. Fes servir les paraules estruç, porc espí i rots.
- La princesa porta els cabells molt ben pentinats.
- En Panxarrut munta un cavall.
- El drac llança flames de foc.

