Un extraterrestre a la masia

Després del conte

 

Begoña Ibarrola
Educació emocional amb Begoña Ibarrola
Idees, preguntes i activitats a partir del conte, per comentar en família.
2-4 minuts
En família
Nens 4-6 anys
COMPRENSIÓ LECTORA / CONVERSA EN FAMÍLIA / INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

En aquest conte…

FELICITAT
SORPRESA
CURIOSITAT
CONFIANÇA
POR
PREOCUPACIÓ
ALLEUJAMENT
GRATITUD

Llegeix el text fent clic als títols:

Fonaments d’Educació Emocional
Saber-ne més +

Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, pero sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.

Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.

L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la via i augmentar el seu benestar personal i social.

Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.

Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:

1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.

2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, pero les hem d’expressar d’una manera adequada, sans fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.

3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.

4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.

A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.

L’objectiu no és que el nen doni respostes «correctes» a les activitats i les preguntes que es proposen, sinó que pugui expressar allò que sent i que, conversant en família, aprengui que totes les emocions són vàlides, encara que no totes les conductes ho siguin.

Escoltar, validar i acompanyar és la base de l’aprenentatge emocional.

🟡 Identifiquem emocions

En Robin se sent feliç mentre dona de menjar a uns conills. Se sorprèn en veure que alguna cosa cau del cel, sent curiositat, s’hi acosta i veu que és una criatura extraterrestre. En Robin es presenta, intenta calmar-la, parla amb ella i li demana que confiï en ell, que no tingui por, perquè no li farà cap mal. Quan l’àvia apareix, en Robin es preocupa per si veu la Kamaleax, però això no passa. L’àvia se sorprèn en veure un be fora de la tanca i agraeix al seu net que s’ofereixi a tancar-la. La Kamaleax recupera la seva forma i tots dos se senten alleujats. L’avi també està a punt de veure la Kamaleax. En Robin es preocupa, però un cop més ella canvia de forma perquè no la descobreixin. Per això el nen i l’extraterrestre tornen a sentir alleujament. Després d’omplir el dipòsit de la nau amb la «gasolina» que han preparat, la Kamaleax somriu contenta i s’acomiada d’en Robin molt agraïda. Quan la nau s’enlaira, escampa el fenc pel prat i els avis d’en Robin es queden molt sorpresos. El nen no els parla de l’extraterrestre per no sorprendre’ls encara més.

  • Des que dona el menjar als conills fins que descobreix la Kamaleax, en Robin passa per tres emocions: curiositat, sorpresa, felicitat. Ordena-les d’acord amb el que en Robin sent al principi, després i al final.
  • Si en Robin no hagués vist la Kamaleax, segurament no creuria que existeixen els extraterrestres. Quina emoció hi ha darrere de l’expressió «Si no ho veig, no ho crec»?
  • En quins moments es preocupa en Robin?
  • A la història, qui té por? Quan la sent i per què?
  • Qui sent alleujament quan passa el perill?
  • Al final de la història, com se senten els avis?
🟣 Expressem emocions
  • Al principi de la història, en Robin tranquil·litza la Kamaleax dient-li que no li farà cap mal, que no tingui por, mostrant així que és algú en qui pot confiar. Saps quin és el sentiment contrari a la confiança?
  • Què fa la Kamaleax en aquesta història quan sent por? I tu, com expresses la teva por? Quan en Robin balbuceja, com se sent? Explica algun moment en què tu també hagis balbucejat.
  • Quan es pensa que hi veu doble, l’avi es frega els ulls, Què creus que sentim quan ens freguem els ulls com ell? Escull una o més d’aquestes opcions: por, incredulitat, felicitat, alleujament, sorpresa o empipament.
  • Per què la Kamaleax somriu a en Robin quan omple de gasolina el dipòsit de la nau?
  • Al conte hi ha dos personatges que donen les gràcies. Quins?
🟢 Empatitzem amb els altres
  • Per què creus que en Robin s’ofereix a ajudar la Kamaleax? Penses que és molt valent o que només és amable?
  • Per què creus que els adults no deixarien marxar la Kamaleax al seu planeta si la descobreixen?
  • Si fossis en Robin, ajudaries la Kamaleax en secret, com ell, o ho explicaries als teus avis?
  • Imagina que els teus avis, els teus pares o els teus oncles coneixen l’extraterrestre Kamaleax. Explica o dibuixa com seria la trobada.
  • La Kamaleax és lluny del seu planeta i no pot tornar. Quantes emocions diferents pot sentir? Què sentiries tu si et passés el mateix?
  • Com es deu sentir la família de la Kamaleax en veure que no torna del seu viatge?
  • Com creus que se sent la Kamaleax quan per fi omple el dipòsit de la seva nau i s’enlaira?
  • Com creus que se sent en Robin per haver pogut ajudar la Kamaleax?
🔵 Aprenem a gestionar-nos
  • En Robin sent curiositat quan veu una cosa que cau del cel i va a parar al prat, i s’hi acosta. Penses que actua d’una manera adequada? I si el que ha caigut fos perillós?
  • La Kamaleax demana a en Robin que guardi el secret de la seva presència. Hi ha secrets bonics, com el d’una festa sorpresa. Però si un secret fa mal a algú o et fa sentir malament… no trobes que és millor explicar-ho a un adult?
  • L’avi pensa que hi ha dos Robin perquè està cansadíssim. Si hagués cregut que el seu net tenia un doble de debò, hauria sabut controlar la seva por o s’hauria posat a cridar?
  • La situació és difícil per a en Robin i també per a la Kamaleax, perquè hi ha un problema i han de buscar una solució. A vegades t’ha resultat difícil resoldre un problema perquè t’has posat nerviós o nerviosa? Recorda això: per trobar solucions, la primera cosa que hem de fer és tranquil·litzar-nos.
  • Sembla que en Robin se sent molt segur de si mateix, perquè no demostra gens de por ni tensió davant l’arribada de l’extraterrestre. Penses que algun amic teu, en aquesta situació, s’hauria posat a cridar o hauria engegat a córrer? Qui ho hauria fet?
🟠 Gaudim de la història
  • Dibuixa alguna escena del conte o una versió diferent de l’extraterrestre Kamaleax. Al conte és com l’ha imaginat la il·lustradora, però tu en pots crear una de diferent.
  • Creus que si la Kamaleax et convidés a conèixer el seu planeta acceptaries la seva invitació?
  • En quins altres éssers t’agradaria que es convertís la Kamaleax? Si vols, dibuixa’ls.
  • Pots continuar el conte com vulguis. Imagina, per exemple, què passaria si en Robin no hagués pogut fer la «gasolina» que necessitava la Kamaleax per tornar al seu planeta o si els seus avis l’haguessin descobert.
  • Quina de les il·lustracions del conte t’agrada més? Per què? Indica la pàgina.
Actividades extra
A l’interior del conte trobaràs més activitats de l’autora perquè els infants practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.