Després del conte
En aquest conte…
Llegeix el text fent clic als títols:
Saber-ne més +
Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.
Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.
L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.
Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.
Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:
1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.
3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.
4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.
A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.
L’objectiu no és que el nen doni respostes «correctes» a les activitats i les preguntes que es proposen, sinó que pugui expressar allò que sent i que, conversant en família, aprengui que totes les emocions són vàlides, encara que no totes les conductes ho siguin.
Escoltar, validar i acompanyar és la base de l’aprenentatge emocional.
En Gastó sent alegria quan veu el circ i està molt content de poder-hi treballar. En un dels números, es fa un embolic i tres maces li cauen al cap, per això sent vergonya. I torna a sentir el mateix quan l’endemà s’embolica amb la corda i cau a terra. I la tercera tarda, en Gastó té por quan ha de pujar l’escala per donar-li una pilota al funàmbul. Després de tres tardes de fer riure el públic, en Gastó se sent atordit, perquè sap que aquella feina és massa difícil per a ell, però li agrada moltíssim. L’endemà sent por i nervis davant del llançador de ganivets, i es desmaia. Com que està segur que no el contractaran, se sent trist, però després se sorprèn i sent alegria quan, finalment, el propietari del circ el contracta.
- En Gastó, «tot vermell», desapareix darrere les cortines, sent vergonya. En quin altre moment del conte sent la mateixa emoció?
- Els espectadors riuen perquè els fa gràcia que en Gastó caigui a terra. Com creus que se senten els espectadors?
- Per què a en Gastó li tremola la cama i es retorça com un cuc quan puja per l’escala de corda? Què sent?
- En Gastó està una mica atordit perquè pensa que tot allò és molt difícil, però alhora sent que el seu lloc és aquí, al circ. Quina altra paraula pots dir que vulgui dir el mateix que «atordit»?
- Quines coses del circ li agraden a en Gastó?
- Què fa i què sent en Gastó quan es troba davant del llançador de ganivets?
- En Gastó està trist i pensa que no el contractaran. Però s’endú una sorpresa. Quina?
- Fixa’t en les emocions del propietari del circ, d’en Gastó i del públic al final del conte. Es pot dir que aquest conte té un final feliç? Per què?
- En Gastó sempre ha volgut treballar en un circ, i quan en veu un a la plaça del poble, se’l mira il·lusionat. Què creus que sent en aquest moment? Alguna vegada has tingut la mirada il·lusionada a causa de l’emoció? Explica-ho.
- Quan sentim vergonya, com li passa a en Gastó, de quin color se’ns posa la cara? I sentim fred o calor? Què més ens passa? Recorda-ho: el nostre cos avisa que sentim vergonya, encara no diguem res!
- Com expressen la seva alegria els espectadors del circ?
- En Gastó té por quan ha de pujar per l’escala de corda i li tremolen les coses. Quines altres coses ens passen al cos quan tenim por?
- Coneixes algú que ajudi persones com en Gastó, que no tenen casa ni menjar? Qui és i què fa?
- Creus que en Gastó podrà fer amics al circ? Per què?
- A en Gastó li encanta l’ambient màgic de l’escenari al circ. Què sents tu quan alguna cosa t’encanta?
- Saps quina diferència hi ha entre «riure’s de» i «riure amb»?
- Com creus que se sent en Gastó quan cau i els espectadors se’n riuen?
- Malgrat tot, en Gastó és feliç al circ. Creus que pots ser feliç encara que hagis de fer coses difícils?
- A pesar de la por i les dificultats, en Gastó intenta fer tot el que li demanen al circ, per exemple, pujar una escala de corda que li fa vertigen. Si sabem controlar la por, podrem fer moltes coses. Quines coses has intentat fer, encara que et fessin por?
- T’has fixat que, davant els reptes i les proves del circ, en Gastó no abandona? Et sembla bé? Recorda que no donar-nos per vençuts davant les dificultats ens fa més forts.
- Dibuixa una escena del conte, o bé en Gastó vestit de pallasso.
- Imagina que, després de tot, el circ no contracta en Gastó i inventa un altre final.
- T’agradaria ser pallasso i fer riure els altres? O no et fa gens de gràcia fer que els altres riguin?

