Després del conte

 

Begoña Ibarrola
Educació emocional amb Begoña Ibarrola
Idees, preguntes i activitats a partir del conte, per comentar en família.
2-4 minuts
En família
Nens 4-6 anys
COMPRENSIÓ LECTORA / CONVERSA EN FAMÍLIA / INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

En aquest conte…

TRISTESA
SORPRESA
POR
ALEGRIA
DECEPCIÓ

Llegeix el text fent clic als títols:

Fonaments d’Educació Emocional
Saber-ne més +

Cal educar les emocions dels infants des de ben petits, tenint en compte que no podem evitar-les, però sí que podem aprendre a gestionar-les i expressar-les d’una manera adequada. Aquest és el propòsit de l’educació emocional.

Però… què és una emoció? Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’emoció es defineix com una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». En definitiva, és una reacció que experimentem les persones com a resposta a un estímul, extern o intern, que ens impulsa a actuar d’una manera diferent. Naixem amb algunes emocions primàries bàsiques que ja sentim a dintre de l’úter: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa i fàstic. Més endavant incorporem unes altres emocions, les anomenades secundàries, per influència de l’entorn, com ara, per exemple, l’enveja, la gelosia, la culpa, etcètera. Sentim emocions, és inevitable. I a més, aquestes emocions tenen unes funcions adaptatives importants i diferenciades. Però les hem d’educar per poder tenir una vida més plena.

L’educació emocional es defineix com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional de l’individu, com a complement indispensable del seu desenvolupament cognitiu, amb l’objectiu de capacitar-lo per enfrontar millor els reptes de la vida i augmentar el seu benestar personal i social.

Aquest tipus d’educació aporta unes eines que prevenen conductes de risc, i a llarg termini, s’associa amb l’èxit personal, professional, la salut i la participació social, segons nombroses investigacions realitzades als Estats Units, Espanya i Regne Unit. Una bona educació emocional s’hauria de centrar en les principals competències de la intel·ligència emocional. Cadascuna d’aquestes competències es pot subdividir en diferents habilitats, que requereixen pràctica per desenvolupar-se. Cal remarcar que aquestes competències no són qualitats innates, sinó habilitats apreses, i que cadascuna aporta una eina bàsica per potenciar l’eficàcia. Goleman utilitza el terme «analfabetisme emocional» per designar la manca d’aquestes habilitats, i subratlla la importància de començar a educar les emocions des de la infantesa.

Les principals competències de la intel·ligència emocional, i les seves respectives habilitats, són les següents:

1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL: Capacitat per adonar-se i comprendre l’estat emocional d’un mateix i expressar-lo. Implica: ser conscient de les pròpies emocions, identificar-les correctament i posar-los un nom, i comunicar-les tant de forma verbal com no verbal. Conèixer les causes que provoquen una emoció és també un element important per al desenvolupament d’aquesta competència.

2. REGULACIÓ EMOCIONAL: La gestió o regulació emocional és la capacitat de controlar i canalitzar adequadament les emocions i els impulsos pertorbadors. Podem comunicar tot tipus d’emocions, no és bo reprimir-les, però les hem d’expressar d’una manera adequada, sense fer mal a ningú, ni als altres ni a nosaltres mateixos. Si les reprimim, el cos comença a respondre a aquesta tensió interior amb diferents símptomes, i es produeix una implosió. Però si les expressem d’una manera inadequada, es produeix una explosió emocional i podem pertorbar o ferir els altres amb les nostres paraules, actituds o conductes. Aquesta capacitat per regular els impulsos i les emocions i expressar-les d’una manera adequada implica: conèixer estratègies d’autocontrol emocional, aprendre a expressar les emocions d’una manera adequada, demorar la gratificació i gestionar la frustració.

3. AUTONOMIA EMOCIONAL: Conjunt d’habilitats i característiques relacionades amb l’autogestió emocional que té per objectiu evitar la dependència emocional. Implica el desenvolupament de l’autoestima, l’automotivació i una actitud positiva i optimista. Les persones hem d’establir vincles emocional amb altres persones per sobreviure. La vinculació afectiva és la capacitat humana d’establir lligams amb altres éssers humans, que es construeixen i es mantenen mitjançant les emocions. Per això, un dels objectius de l’educació emocional és aconseguir que el desenvolupament emocional sigui cada cop més autònom. És a dir, que puguem relacionar-nos i viure sense submissió afectiva als altres.

4. COMPETÈNCIA SOCIAL: Aquesta competència suposa la capacitat de reconèixer les emocions en els altres i mantenir bones relaciones interpersonals. Fa referència a les habilitats socials que milloren la nostra integració social i l’aprenentatge de les regles socials d’expressió emocional. Saber practicar aquestes regles amb naturalitat constitueix una mostra d’intel·ligència socioemocional que facilita l’acceptació i la confiança de l’entorn. Implica: desenvolupar la capacitat per comunicar-se, començant per aprendre a escoltar, ser empàtic, comunicar-se de manera assertiva i resoldre conflictes.

A través dels contes podeu dur a terme una bona educació emocional i millorar els nivell d’intel·ligència emocional dels vostres fills o dels vostres alumnes. Fer activitats relacionades amb la lectura millorarà les competències dels nens i les nenes per comprendre, expressar i regular el seu món emocional i el dels altres. També poden servir de pretext per a un diàleg després de la lectura, una cosa que també potencia el seu desenvolupament emocional.

L’objectiu no és que l’infant digui les respostes «correctes» a les activitats i les preguntes que es proposen, sinó que pugui expressar el que sent, i que conversant en família aprengui que totes les emocions són vàlides, encara que no totes les conductes ho són.

Escoltar, validar i acompanyar és la base de l’aprenentatge emocional.

🟡 Identifiquem emocions

En Marcel se sent tot sol a la seva caseta del poble i, pel que sembla, això li provoca tristesa, perquè voldria relacionar-se amb els habitants del poble, però no s’hi atreveix. Quan es desferma la tempesta, segurament altres persones van sentir por, però en Marcel no, perquè hi està acostumat. En canvi, se sorprèn quan una família sencera pica a la seva porta aquella nit. Segur que la família s’alegra per l’acollida que els fa en Marcel, i ell també per la seva companyia. De fet, riu quan veu els nens disfressats. Quan, com a agraïment, la família li ofereix un espectacle de circ, en Marcel es preocupa perquè pensa que si ell és l’únic que veu l’actuació, se sentiran decebuts. Tots els que veuen l’espectacle de circ estan encantats. Però quan acaba, en Marcel se sent una mica trist perquè sap que es tornarà a quedar tot sol. Tanmateix, quan els seus veïns el conviden a compartir amb ells altres activitats, es torna a sentir content.

  • Al començament del relat, el personatge principal se sent tot sol. La solitud no és una emoció, però pot provocar emocions positives o negatives. En Marcel viu sol i se sent sol. En aquest cas, creus que això li produeix alegria o tristesa?
  • Ratlla les emocions que no poden acabar la frase: És una bona idea posar un llum a la finestra per guiar els viatgers perduts enmig de la tempesta i no se sentin… tristos / empipats / alegres / espantats.
  • Quina emoció demostra algú que es queda bocabadat?
  • Busca al text paraules que signifiquin el mateix que «alegria».
  • Ara busca parts del conte en què els personatges se senten feliços, encara que a la narració no apareix la paraula «felicitat». Per exemple, pensa en els moments que en Marcel passa amb la família d’acròbates. Com creus que se sent?
  • Al conte hi ha un personatge que té por que passi alguna cosa dolenta i fa una cosa per evitar-ho. Qui és? Què li preocupa? Com ho soluciona?
  • Omple els buits d’aquesta frase: Després de l’actuació d’acrobàcies, en Marcel es posa una mica _____ perquè creu que tornarà a estar _____. Però les invitacions i les paraules dels seus _____ li demostren que alguna cosa ha canviat i que ara té _____.
🟢 Empatitzem amb els altres
  • Imagina que ets un dels fills de la família d’acròbates. Com t’hauries sentit aquella nit de tempesta? Se t’hauria acudit alguna altra idea per demanar ajuda en comptes de trucar a la porta d’en Marcel?
  • En Marcel se sorprèn en veure tanta gent a la seva porta enmig de la nit. Tu hauries sentit una altra emoció, per exemple, por?
  • Les persones senten decepció quan esperen una cosa amb molta il·lusió i al final allò no passa. La decepció fa que les persones se sentin bé o malament? Indica quines altres emocions poden acompanyar la decepció: sorpresa / tristesa / alegria / enuig.
  • Com creus que se sent la família d’acròbates al final d’una actuació? Es deuen sentir sempre bé o sempre malament? O depèn d’altres coses? De quines?
  • Per què en Marcel somriu al final del conte?
🟣 Millorem les nostres relacions
  • Quin personatge del conte és molt amable amb els altres? Al final, quines coses bones li passen pel fet de ser així?
  • Coneixes algú que s’hagi portat tan bé com en Marcel, sense esperar res a canvi, i que per això també hagi rebut una recompensa?
🔵 Aprenem a gestionar-nos
  • Segurament, al principi, als acròbates no els sortien bé els equilibris. Potser això els feia sentir malament. Alguna vegada t’has sentit així perquè no aconseguies fer una cosa amb el teu cos? Què era?
  • Ens sentim decebuts (desil·lusionats, tristos o empipats) quan no aconseguim allò que esperem. Això és normal i sovint no es pot evitar. L’important és superar aquestes emocions i continuar practicant fins a assolir el nostre objectiu. Creus que si ens deixem portar per la ràbia o la tristesa, el que intentem fer ens sortirà millor o pitjor? Per què?
  • Un truc per a tu: Perquè les coses et surtin molt bé, intenta mantenir l’atenció i no rendir-te si les coses no surten bé a la primera. T’agrada aquest truc? Dibuixa’t a tu practicant una cosa que t’agradi moltíssim!
🟠 Gaudim de la història
  • Explica què farà en Marcel diumenge que ve i continua la seva història…
  • Ara, imagina que el conte canvia:
    • Si en Marcel no deixés entrar la família la nit de tempesta, com acabaria la història?
    • Si en Marcel veiés l’espectacle tot sol, com acabaria la història?
Actividades extra
A l’interior del conte trobaràs més activitats de l’autora perquè els infants practiquin la comprensió lectora mentre llegeixen.